Beagle

Fa molt de temps que volia trobar una bona excusa per anar a Palafrugell. Avui mateix m'han confirmat la reserva per fer un de les passejades a través dels paisatges literaris de Josep Pla i la seva obra, que organitza la Fundació Pla de Palafrugell (la bonica web de la Fundació està feta amb el CMS lliure Joomla!). S'han apuntat també en Marc i l'Aran, cosa que m'ha fet molta il·lusió. Farem la visita del rerepaís, que transcorre per Mont-ras, Llofriu i d'altres indrets significatius a la l'obra i la vida de l'escriptor ampurdanès.

A Llofriu és el Mas Pla (el de la foto de més avall), on va viure 40 anys, la segona meitat de la seva vida, on va escriure i reescriure incansablement milers de pàgines i d'articles, i on va forjar la llegenda del Pla pagès:

En el fons del fons, jo no sóc més que un pur i simple pagès --un rústic sofisticat per la cultura dels nostres dies [...]. El meu cognom patern --Pla-- es el d'una família que ha viscut sense interrupció en una masia isolada d'una parròquia de l'Empordà petit durant segles [...] Tinc la impressió d'haver estat el primer propietari d'aquesta masia, en el curs de moltes generacions, que no ha llaurat físicament la terra. Es pot afirmar, per la meva desgràcia, que jo sóc un trànsfuga de l'arada, de l'aixada i del rampí.

Tant se val si la identitat pagesa i solitària és més aviat una màscara literària: ni el seu pare era pagès, ni a Palafrugell els pagesos tenien ja gaire importància, sinó més aviat la prosperitat de la indústria surera. Pla era sobretot un intelectual i un gran escriptor, dels millors que ha tingut Espanya al segle XX. El cas és que a Llofriu, després de viatjar com a corresponsal per tot arreu, és va retirar en una mena d'exili interior, un cop acabada la guerra civil espanyola, i on va romandre fins la seva mort, al 1981.

La meva idea és, a més a més de visitar la Fundació i veure de primera mà els paisatges (físics i sentimentals) que conec només través de les seves obres, fer també algunes fotografies per a la Wikipedia, tant per a il·lustrar l'article sobre Pla (que és de lluny l'article al que l'he dedicat més temps i esforç, que me l'ha revisat el Xavier Pericay --el traductor al castellà de Pla, que ha editat la monumental obra amb les seves cròniques parlamentàries del període republicà-- i que m'agradaria que esdevingués candidat a article destacat), com l'esbós de Llofriu (que també he fet jo). En fi, una manera de anar a veure els amics i passar un cap de setmana a l'Empordà.