Cgeme, soy tuya

Publicat per nilska | 19 Abr, 2007

...o les perversitats de l'etern cicle de creació, captura, assimilació i generació de pensament crític en l'esfera institucional contemporànea.


L'altre dia (per fi) vaig tenir una mica de temps per llegir un article que Antony Davis havia escrit. Havíem pres contacte amb ell via mail, on s'interessava per la nostra experiència d'haver dit NO al Macba, i com que a la nostra web no disposàvem de massa informació en anglès, demanava més detalls.

En aquest text apareix la experiència de Crtl-i englobada en un marc de perversitats institucionals, en un context de polítiques europees que defineixen estratègies de cooptació i obtenció de valor afegit a partir d'experiències de xarxes autònomes i autoorganitzades. Defineix aquestes estratègies com una de les formes de reacció del sector cultural davant l'ofensiva neoliberal, reacció i "resistència" (a la pèrdua de legitimitat) feta amb l'ajuda d'un "patronat des de baix" --definició del nostre "amic" Ribalta emprada per parlar d'aquell conjunt de persones desvinculades de la institució, desposseides i excloses prèviamet de la presa de decisions...


I d'aquí, no se n'escapa ningú...
 (Segueix)

YMG s'escapa del museu

Publicat per nilska | 14 Abr, 2007

Ja sabem com li agrada a la cultura barcelonina capturar tot allò que vol ser lliure... L'últim exemple el trobem amb la paradoxa YoManGo: fruit del treball col·lectiu, el disseny de la bossa màgica està fet per omplir-la de riquesa capturada, per donar-nos alegria a les nostres vides prekaries. Repetim: vol capturar, no ser capturada en aquesta ciutat que tot ho assimila.

YMG 

Gràcies, Paula Bannister! --- felicitats, prekàries! --- i qui vulgui saber més...