ctrl-i(ando)

Com que creiem que la cultura no ha de ser enllaunada i sabem que "compartir dóna gustet"...
Esperem trobar-vos d'aquí pocs dies a un espai alliberat.
Alliberat d'una cultura entesa com un bé de mercat. Alliberat de contractes abusius, de patents, de preus d'entrades desorbitants i de representacions a voltes insultants.

Sobretot, serà un espai alliberat de la cultura que ens precaritza.

Aquest serà un espai desbordant. Ple de creativitat que no cotitza, imaginació que no cap al currículum, de ganes de fer(-nos) coses, viure-les i no veure-les representades... ens donarem un espai ple de cultura en un temps alliberat del temps de treball/consum. Perquè el "temps d'oci" no és lliure.

Ens trobarem caçabeques experimentats, tècniques de l'espectacle, parades felices, estudiants eterns, baixistes reincidents, hackers dels secrets més ben guardats de l’INEM, autogestionistes, fugats intermitents, contorsionistes de la flexibilitat, i currantes amb malestar, per posar en comú el nostre instint prekari.

Des de ctrl-i apostem per la creació d'aquesta mena d'espais. Dins d'aquest, volem obrir un espai de contaminació que ens permeti reflexionar col·lectivament sobre com manifestem el nostre instint prekari; sobre com manegem les trobades sadomasoquistes amb les institucions i amb quines comandes podem hackejar-les; sobre quines són les condicions del terreny pantanós en què ens movem i les eines que ens permeten fer-hi trucs de malabars.

Proposem una discussió al voltant de tres camps:

1) Treu l'Esc(h)aqueig de l'armari! T'esc(h)aqueges a la feina? Posem en comú tècniques d'esc(h)aqueig.

2) Hacking institucional i social. Maneres d'extreure recursos materials de la institució per a ús personal/col·lectiu.

3)Pràctiques pirates. Trucs per reapropiar-nos de béns culturals. Creació d'espais culturals alliberats.

Però a l'espai de discussió hi caben molts altres aspectes. Per exemple, al blog d'Instint Prekari hi ha un ampli debat encetat a partir del posicionament manifestat per Ctrl-i respecte la problemàtica de precarietat a les institucions culturals, en aquest cas el McBa.

...Ens trobem a l'espai de l'Instint Prekari?

i a continuació... Manifest per un Espai alliberat per la cultura!

A tot això també se li diu precarietat.

On som? En la il·legalització de les expressions i la creativitat no capturada. En la prohibició de les produccions independents i no servilitzades. En nom d'un civisme de dibuixos animats s'il·legalitzen tècniques, estils artístics, experiments comunicatius, autoexpressions insubmises, i sabers independents. En nom d'un civisme carrincló es tanquen els espais i les vies de trànsit creatiu. Imposant-los els constrenyiments del telentrada i no deixant-los més lloc que l'FNAC o la “botiga del museu”: allà hi pot haver graffitis estampats en fundes de coixí o en plantilles per a punt de creu.

On som? Precaritzats. Precaritzats com a tècnics de l'espectacle amb contractes del model “ja et trucaré”. Precaritzades com a becàries amb la continuïtat del “ja te'n pots anar”. Precaritzats com a subcontractats de fundacions de molt més que dubtosa obra social. Estem en la cultura sota la subcontracta infinita, fent feines desqualificades en la cadena d'envasament de papilles culturals i posant rostre i veu humana als packs d'entreteniment.

On som? Doncs estem sent centrifugats per una màquina de recursos ingents, recursos utilitzats per multiplicar el patafi i exaltar la bírria. Es tracta d'infraestructures comunicatives sofisticades sense més contingut que el romanço. Les xafarderies de la plantilla planetària de la qual s'ha de saber si al xampany que beuen al bidet li posen caviar o piranyes.

On som? Doncs estem perdent el boca a boca amb el mal alè de tanta publicultura. Un flux ininterromput d'esdeveniments publicitaris servits com a agenda cultural de la qual s'ha d'estar al corrent. Sota el monopoli de tres o quatre distribuïdores globals la cultura solament pot transitar capturada en entreteniment redundant.

Quan la cultura només pot produir-se i exhibir-se sota llicència ens “llicenciem” un espai. La carpa serà un espai alliberat per la cultura. Quan la cultura es desenvolupa sota patrons de cita obligada: festivals, biennals, suplements, catàlegs i programacions suades… la carpa serà el lloc de l'art inoportú. Un espai de músiques llamborda, de teatre amb tira-xines, d'exposicions barricada, de cine guillotina. La carpa serà un multiplicador de l'intercanvi gratuït, un disparador de llenguatges parcials i sabers independents... Serà un punt de partida perquè la creativitat i l'autoexpressió inaugurin gramàtiques de la percepció, reinventin els signes del cos, encomanin trajectòries comunicatives i interrompin les inèrcies visuals. La carpa serà un punt des del qual la cultura sortirà de maniobres per desexaltar la bírria i projectar la creativitat multitudinària.