A continuació, l'article publicat a www.suportponent.net i escrit per la corresponsalia del Setmanari La Directa de Terres de Ponent sobre l'acte que es va realitzar a la vila de Torà en motiu del Tomb Antirepressiu 06:

La bonica vila de Torà és tristament coneguda per la repressió que va viure l’abril de 2003, arran de la detenció de tres joves del poble sota la llei antiterrorista, un dels quals va acabar a l’hospital Santa Maria de Lleida amb taquicàrdies, atacs d’ansietat i amb positiu d’amfetamines a l’orina. Ja fa tres anys d’aquests fets, i el jovent del poble encara en paga les conseqüències en forma de pors i rancors.

Però aquesta vila de l’alta Segarra no va voler estar al marge dels actes que s’organitzaven dins el Tomb Antirrepressiu 2006, i hi va voler participar amb el cantautor "Lo noi del Cirerer" amenitzant la vetllada, i amb un berenar de xocolata i coca per a tothom. Una pancarta amb el lema "Els uniformats el van drogar, llibertat pel jove de Torà", penjava de la façana de l’ajuntament.

És molt dur demanar, quan en són tres els implicats en el cas, la llibertat d’un de sol. Per`0 aquesta és la crua realitat. Només un segueix reivindicant la seva innocència, i amb això, la de tots tres. L’experiència ens explica que la unió fa la força, i que quan un muntatge policial és respon amb tota la contundència que proporciona la solidaritat, es desfà per si sol, pel sol fet de que és un muntatge. El cas de Torà és clar, així com l’objectiu que pretenia la justícia espanyola. Les ganes de desmuntar ideològicament un jovent viu i combatiu, i segurament la necessitat de fer-ho, van fer ordir la trama judicial més espectacular que encara queda a Catalunya, després de l’arxivament dels Tres de Grącia o dels 4 del 4. I és que dins els casos que es volien tractar en el Tomb 06, el cas de Torà és l’únic que queda; els altres, ja han estat arxivats. Resulta evident que no hi havia cap organització armada de caire polític - ni de cap altre! - a la Catalunya central, és de calaix. I això ho demostra la necessitat que van tenir els cossos i forces de seguretat de l’estat Espanyol, de seguir, detenir i torturar, amb l’administració d’amfetamines - d’entre altres fets - al primer detingut en aquest cas.

Les relacions socials en un poble molt petit, com pot ser Torà, tota la vida han estat feixugues, personals i curioses, molt curioses. Perņ el mal que pot arribar a fer un muntatge policial i judicial en aquestes relacions socials, és inversament idèntic al bé que pot arribar a fer la solidaritat en el mateix cas, si aquesta es dona. Tot depèn dels seus protagonistes; ells tenen la paraula alhora d’escollir el rumb que ha d’agafar la història, la seva pròpia història.

Més imatges a: Àlbums>Actes>Torà pel Tomb06