Aquesta notica ha estat extreta de Barcelona Indymedia:

Avui 30 d’octubre de 2006 Països Catalans Insubmisos hem realitzat una acció de suport al Jove de Torà que en breu patirà un judici al Tribunal d’Excepció que és l’Audiència Nacional i de denuncia de les tortures que sistemàticament es pateixen a les comissaries catalanes.
Una activista ha saltat durant la intervenció del president del govern Espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i ha desplegat una banderola on es llegia: “Absolució Jove de Torà. Prou tortures! D!”
Ràpidament ha estat retirada de l’escenari enmig d’una forta violència física i verbal i ara mateix es troba retinguda pels mossos d’esquadra.
Cal destacar els insults masclistes i els cops propiciats per les joventuts d’aquest partit davant una acció del tot pacífica i popular (Algú està a favor de les tortures encara?)

A continuació adjuntem el comunicat de l’acció:

Trenquem el silenci

L'1 d’abril de 2003, un jove de Torà va ser detingut sota la Llei Antiterrorista pels Mossos d’esquadra, amb la col•laboració de la brigada d’informació de la Policia Nacional.
A partir de la seva entrada a comissaria van començar tot tipus de tortures físiques i psíquiques. Tres dies després de la seva detenció va ingressar a la UVI de l’Hospital de Santa Maria de Lleida a causa d’un quadre d’ansietat greu i taquicàrdies. Se li van fer tot tipus de proves mèdiques i en una d’elles va donar positiu d’amfetamines a l’orina (Aquesta substància, segons estudis científics, té una permanència a l’orina d'entre 24 i 48 hores, fet que evidencia que li van donar a comissaria i que li va ser subministrada pels Mossos d’esquadra i la Policia Nacional durant el període d’incomunicació).
Aquesta analítica feta pel mateix hospital on va ser portat mentre estava detingut i no per cap servei mèdic escollit per la família del jove prova les tortures que ell ha denunciat que va patir durant la seva estància a comissaria

Durant els dos mesos de detenció, va estar dispersat en diferents presons de Madrid (Aranjuez, Soto del Real,...) i el 9 de juny va sortir en llibertat sota fiança de 30000 euros i un judici pendent al tribunal d’excepció que és l’Audiència Nacional.

Davant d’aquesta evidència de maltractaments, els seus familiars van presentar una querella per tortures al jutjat núm. 2 de Lleida. La investigació va avançar fins que l' 1 de setembre de 2004 van substituir el jutge per una altra jutgessa que, sense haver practicat cap diligencia, el 26 de maig de 2005 va arxivar el cas per manca de proves. Després d’interposar un recurs el 18 de novembre l'Audiència Provincial de Lleida va ordenar reobrir el cas, però des d’aleshores, ja fa gairebé un any que no s’ha produït cap novetat.
La pervivència de l’ús sistemàtic de la tortura contra aquells i aquelles que l’Estat qualifica de terroristes només pot negar-se des de la ingenuïtat o des de la hipocresia més extremes. Amb tot, i a diferència de règims anteriors, la tortura ha esdevingut invisible; tot i ser una pràctica habitual en aquests casos, s’ha perfeccionat per tal de no deixar rastre, esdevenint dificilíssima de provar. En aquest aspecte, aquest cas també és una excepció.
I aquesta no ha estat la única denúncia per tortures a comissaries catalanes que s’ha presentat. Cal recordar el cas dels 3 de Gràcia, el dels 4 joves de Sants, els encausats de “l’operació Dixan”, el dels encausats dels Monjos, el de la noia que va denunciar abús sexual a la comissaria de Sants o més recentment el cas del jove de Sabadell.

Tampoc cal oblidar les tortures físiques i psicològiques que sistemàticament pateixen els nouvinguts a les comissaries catalanes que són un fet sabut per tothom i embolcallat d’un silenci tàcit tan hipòcrita com preocupant.

I davant d’això els polítics no fan res més que callar! Aquest silenci del que parlàvem és el que els fa còmplices i justificadors oficials de les tortures.
Cada any Amnistia Internacional presenta un informe on cita l’Estat espanyol com a territori on la pràctica de la tortura és habitual. I segueix el silenci.
L’Estat espanyol es va veure obligat a ratificar el Protocol per la prevenció de la tortura de la ONU, fet que demostra fins a quin punt són sabudes les pràctiques a les comissaries espanyoles, catalanes, gallegues i basques i que fàcil seria acabar amb elles. Més silenci.
Cada any desenes de persones en situació “legal”denuncien haver rebut tractes vexatoris i maltractaments físics i psíquics a les comissaries. Silenci

Amb aquesta acció hem volgut trencar el silenci dels polítics, aquests que amb actes com els d’avui s’omplen la boca de promeses però mai parlen de la situació precària de les nostres vides, del problema real de l’habitatge o de les Tortures que infringeixen aquells que estan sota el seu comandament i supervisió. Mentre alguns parlem de justícia, ells seguiran parlant de seguretat.
I hem triat el PSC perquè creiem que és el símbol del tripartit i perquè també és ell qui governa a Madrid. Situació immillorable per eradicar d’una vegada per totes les tortures a les comissaries. També s’ha de dir que la predisposició dels altres partits polítics amb representació al parlament per solucionar aquest tema ha estat nula.

El comunicat i les imatges també pretenem trencar el silenci dels mitjans de comunicació que moltes vegades obvien o tanquen la boca i els ulls d’aquelles que dia rere dia intentem denunciar amb veu clara i forta les injustícies a les quals ens condemna aquest sistema socio-econòmic i polític que patim.

Absolució Jove de Torà!
Prou tortures a les comissaries!
www.desobedienciappcc.tk
www.justiciatora.net

* Recordar que durant el miting també va ser retingut durant una hora el director del diari Berria Martxelo Otamendi, retingut , i el corresponsal del Diari de Balears, va ser increpat per parlar en català. A més a més, membres de la plataforma AVE Litoral que havien col·locat unes pancartes amb el text 'No volem l'AVE pel centre de la ciutat' en una barana, al cap de poc foren expulsats de forma violenta del Palau Blau-grana i les pancartes foren retirades.
Més informació a Vilaweb