justicia pel jove de tora

22 Jul, 2007

Entrevista al Jove de TorÓ pel setmanari La Directa n║58

Premsa — Publicat per justiciatora @ 20:43

L’entrevista // Jordi Vilaseca, el “Jove de Torà”

“Encara que la justícia és cega, hem fet veure que hi va haver tortures”

Detingut l’abril del 2003 en el primer operatiu antiterrorista dels Mossos d’Esquadra, va ser ingressat a la UCI d’un hospital lleidatà a causa de les tortures que li van infligir. La mobilització popular va ser molt important. Desprès de dos mesos empresonat a Madrid, va ser alliberat. La querella per tortures que va interposar ha estat arxivada tres cops i es troba recorreguda al Tribunal Constitucional. Recentment ha estat condemnat per l’Audiència Nacional a dos anys de presó, per tant, no hi haurà de tornar.

Ariadna Nieto i Mariona Rius
terresponent@setmanaridirecta.info

“Les coses que eren un problema passen a ser una ruqueria”

“El grup de l’alcaldia, CIU, ha fet el possible per no fer res”

“Tant en la querella com en el judici, a Torà no hi hagut un grup de gent nombrós protestant”

www.setmanaridirecta.info 

Com es viu quan estàs sempre pendent de la possibilitat d’anar uns anys a la presó?

Primer la cosa pintava molt malament. Penses en aguantar i vas seguint el procés i quan et processen o saps la petició fiscal, et pots fer una idea més precisa. Al principi el jutge Grande-Marlaska demanava 65 anys, i desprès el fiscal va treure càrrecs i en va canviar d’altres. Això va fer que la demanda quedés en 5 anys.

Com ha canviat la teva vida?

Dones un altre valor a les coses. Les que eren un problema passen a ser una ruqueria. Tens pendent un judici que et pot marcar uns anys de la teva vida i això sobrepassa totes les altres prioritats. És superior a tu, no ho fas conscientment, és automàtic. Et sents malament per pensar sempre en allò, per fer qualsevol cosa, organitzant-te les vacances... Cada dimecres anava a firmar. No pots fer més d’una setmana seguida el que vols.

I en la quotidianitat?

Vaig canviar de lloc de viure. Allà no coneixia gent de moviments socials i no vaig iniciar-hi contactes. Amb la gent que coneixia vaig estar distanciat. Va suposar un canvi bastant radical. La detenció i el trauma psicològic va afectar tant a la meva companya com a mi. Vaig estar dos o tres anys bastant malament. Desprès vaig tornar a Torà i torno a fer-me amb la gent, estic molt més animat, actiu, amb ganes de tirar endavant

Has necessitat ajuda?

Vaig anar a una psicòloga. Al principi em donava antidepressius. No hi estava a favor però hem van ajudar. Desprès, però, no hem sentia comprés. Vaig deixar d’anar-hi al cap d’un any i mig i des d’aleshores he estat amb una dona de Calaf que fa medicines alternatives i l’associació EXIL. M’han ajudat molt, tenen molta experiència en casos d’aquests.

Com ho ha viscut la teva família?

Tots em van donar més o menys suport. En aquest aspecte, bé. Amb els pares se’n va xerrant. Sempre hi ha hagut la diferencia d'edat i d'idees polítiques. De vegades han tingut por de muntar segons que, però ho han dut i m'han ajudat. Amb la resta de família ha estat bastant tabú però ningú m’ha donat l’esquena.

I el jovent del poble?

A Torà hi ha hagut un canvi espectacular. Abans el jovent, en diferent grau, estava involucrat en fer activitats i ara estan desvinculats totalment. Ha estat una trencadissa. També m’ha afectat que persones amb les que tenia una relació no em saludin quan elles podrien haver passat el mateix. Han volgut desvincular-se de mi, arribant a aquest extrem. Llavors veus que la repressió ha tingut una incidència considerable.

També van detenir dos joves més amb tu. Què ha passat amb ells?

El seu procés judicial ha estat idèntic al meu, però no a nivell de campanya. Primer perquè jo vaig ser l’únic en presentar una denúncia per tortures i en aquest tema no hi han figurat. I segon, perquè gent que volien seguir fent coses ens va plantejar als tres el seu suport i van dir que no volien que ningú parlés per ells. També s’han desvinculat.

Com ha afectat al poble?

Des de que vam sortir de la presó hi ha hagut un hermetisme, com si no hagués existit el cas. El grup de l’alcaldia, CiU, ha fet el possible per no fer res. El sector de la CUP, però, sí que hi ha donat suport. La resta de gent, al no preguntar-te, sembla com que no li importi que passis un mal tràngol.

Al principi, hi va haver molt de suport a la teva causa...

Em va sorprendre, creia que hi hauria una reacció, però no tanta. Desprès la cosa ha quedat diluïda. La plataforma de gent gran del poble, els “il·lustres”, es va dissoldre al sortir de la presó, en un “com ja han sortit, ja no cal fer res”. Tant en la querella com en el judici, a Torà no hi hagut un grup de gent nombrós protestant.

D’on has tret la força durant aquest temps?

Hi ha hagut moments molt durs, temporades en que feia vida normal però psicològicament era no ser-hi. La força l’he tret de molta gent, però sobretot del grup de suport. Sense aquestes persones hagués estat més difícil. Al veure que hi ha una gent que perd un munt de temps i diners en una cosa que no els afecta i siguin allà d’una manera tant constant. Tu t’aguantes per ells i ells estan allà per tu. Podem dir que ens en hem sortit tots junts. Amb la querella potser no ens en sortirem però hem fet el que ha estat a les nostres mans perquè no fos un cas silenciat. Encara que la justícia és cega, hem fet veure a la gent que hi va haver tortures.

Quina opinió tens sobre l’Audiència Nacional?

Es un òrgan en que es jutja a la gent per les idees que té i depens del moment polític. No compta el que has fet o pel que se’t jutja. Fan amb tu el que volen.

Vosaltres vàreu pactar i us vàreu haver de penedir de les vostres accions. Creus que són legítims els fets pels quals se t’ha jutjat?

Sí. Veig proporcionada la pena als actes que vam cometre. Tot i això, l’any i mig per tinença d’explosius no el trobo lògic ja que tot el que se’ns va incautar són coses que tothom pot comprar i per tant no és il·lícit.

És important fer una defensa política de casos com el teu?

La feina que ha fet el grup de suport directament no ha afectat als jutjats, però ha aconseguit que moltíssima gent es posés a favor nostre. Hi ha d’haver una campanya però sense oblidar que la persona encausada té les seves pors, sentiments… En aquest cas s’ha sabut compaginar, posant per davant l’opinió de l’encausat i l’aspecte humà del cas.

Heu realitzat contactes amb polítics o amb partits?

Sí, tant a nivell personal com familiar, sense que això volgués dir cedir en cap de les nostres reivindicacions. Amb ERC i IC-V es van establir contactes. Molt bones paraules però als moments decisius s’ha posicionat clarament en contra. L’únic que n’extrec és que volien aproximar-se al moviment alternatiu perquè el context els hi interessava. Estic molt decebut d’ERC i d’IC-V. És lamentable que tinguem aquest tipus d’esquerra política.

Quin futur li veus a la querella?

Crec que al Tribunal Constitucional no arribarà en lloc i haurem d’acabar fent un recurs al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.


Comentaris

Powered by LifeType