Les paradis artificiels

Mendeley: bibliografies estil last.fm

Ciència, Xarxes — 15 Novembre 2009, 21:00

MendeleyDe fa uns dies he passat a organitzar la bibliografia amb Mendeley. Es tracta d'un programa de gestió de bibliografia gratuït que manté una base de dades d'articles acadèmics (incloent els PDFs) i que permet importar i exportar, entre altres formats, BibTeX. Té dues parts: d'una banda, un programa instal·lat localment a l'ordinador, Mendeley Desktop, amb la llista de referències i els PDFs; de l'altra, una llibreria on-line amb la mateixa llista de referències sincronitzada (i amb un límit d'espai per PDFs).

Però Mendeley no és només això: la versió web del programa és també una xarxa social on pots mantenir un perfil amb el teu currículum i articles publicats, contactar amb altre gent amb interessos de recerca similars i compartir col·leccions d'articles, per exemple amb els companys del teu grup de recerca. Tot amb un estil similar al de last.fm, i és que alguns dels creadors de Mendeley provenen d'aquesta xarxa musical.

Altres característiques útils de Mendeley són anotar PDFs en la versió local, renombrar els articles amb un nom més agradable que l'usual que obtens al descarregar-te'l (d'una manera molt semblant a com l'iTunes organitza la música), plugins per incloure referències per als que utilitzen Word o OpenOffice i importar articles directament des d'Internet, tot i que aquesta última opció encara ha de millorar per arribar al nivell de Zotero (que a més sembla que també s'ha passat a les xarxes socials amb la versió 2.0). Des de Mendeley diuen que a més gent participant de la xarxa millor serà el reconeixement de les dades dels articles.

Inconvenients: el programa local no és en codi obert, i fa certa por invertir temps en construir una base de dades per a que llavors passi com a last.fm i converteixin gran part dels serveis a pagament.


Entanglement percolation in complex quantum networks

Ja hem posat aquest article a l'arXiv:

Entanglement percolation in complex quantum networks

Martí Cuquet and John Calsamiglia

A novel quantum effect, entanglement percolation, has been recently proposed by Acin et al. [Nat. Phys. 3, 256 (2007)] as a means to establish long-distance entanglement between arbitrary nodes in some quantum networks with a particular lattice geometry. Here we study entanglement percolation strategies in complex networks, thereby extending the phenomenon to realistic network structures. We develop a theory to study entanglement percolation in random graphs with arbitrary degree distributions and find exact analytical results for some particular models. Our findings are in good agreement with numerical simulations and show that the proposed quantum strategies, which only make use of local information of the network, enhance the percolation threshold substantially. Numerical simulations also show a clear enhancement in small-world and other real-world networks.

En prometo una explicació ben aviat.


Video abstracts

Informació Quàntica, Ciència — 06 Juny 2009, 16:16

Des de Quantiki s'ha engegat una nova iniciativa per acompanyar els articles publicats a l'arXiv d'un vídeo curt que introdueixi l'article i n'expliqui les parts més importants. Els vídeos es poden enviar a través de la pàgina del projecte i queden penjats a YouTube. Sembla que la Informació Quàntica no és l'únic camp on es comença a fer, n'hi ha prou amb buscar video abstracts a Google per comprovar-ho.

De moment a Quantiki (i a l'arXiv) ja n'hi ha uns quants. És una bona manera de fer la ciència una mica més accessible. A aprofitar-la!


Els ponts de Königsberg

Ciència, Grafs — 18 Abril 2009, 18:35

Amb aquest article vull començar una sèrie sobre algunes coses que he anat aprenent últimament sobre teoria de grafs i xarxes complexes. Intentaré esciure una mica de tot, però estic obert a suggerències.

Fa ja un temps que l'estudi de les xarxes està de moda, sobretot en el context d'Internet i la World Wide Web, però també en sistemes biològics i mèdics i en xarxes socials. De totes maneres, és un camp relativament antic estudiat dins la matemàtica discreta per la teoria de grafs.

Els ponts de Königsberg

Les arrels d'aquest camp les trobem al 1736, quan el matemàtic suís Leonhard Euler va publicar la solució del problema dels ponts de Königsberg. Aquesta ciutat estava creuada per un riu, que formava dues grans illes connectades entre elles i amb la resta de la ciutat a través de set ponts, com es veu a la imatge. El problema consistia en trobar una ruta que passés per cada pont exactament una sola vegada, ni més ni menys. Per solucionar-lo, Euler el va reformular de manera abstracta: l'única informació necessària era la llista d'àrees de terra (els punts vermells, a la imatge) i els ponts que les connectaven (les línies negres). D'aquesta manera apareixia l'objecte matemàtic que actualment es coneix com a graf. En el llenguatge actual, a cada massa de terra l'anomenem vèrtex (o punt, o node), i a cada pont aresta (o línia, o enllaç). Així, un graf G consisteix en dos conjunts V i E tals que V no és buit i E és un conjunt de parelles desordenades d'elements de V. Els elements de V són els vèrtexs del graf G, i els de E en són les arestes.

El raonament d'Euler va ser el següent: excepte a l'inici i al final del recorregut, cada vegada que s'arriba a un vèrtex a través d'una aresta se n'ha de marxar a través d'una altra. Per tant, el número d'arestes que toquen un vèrtex ha de ser sempre parell, amb la possible excepció de dos vèrtex (la sortida i l'arribada). Aquest número s'anomena el grau del vèrtex. Ara bé, com es pot veure a la imatge, tots els vèrtex són senars, i per tant no pot existir cap ruta que passi per cada pont exactament una sola vegada.


Organització de la informació en una xarxa

Barcelona, Ciència, Xarxes — 14 Desembre 2008, 18:00

De dimecres a divendres d'aquesta setmana hi ha hagut a la Universitat de Barcelona un congrés sobre xarxes complexes. No és el meu camp, però m'interessava i m'he deixat caure per algunes de les xerrades. Una d'interessant va ser la d'en Kim Sneppen, del Center for Models of Life.Va parlar de com s'auto-organitzen les xarxes i com flueix la informació a través d'elles: l'estructura de la xarxa limita la distribució de la informació, perquè permet comunicació només entre algunes parelles. La informació flueix a través de la xarxa i envelleix, i cada vèrtex actualitza el seu propi mapa de la xarxa a través de comunicar-se amb els seus veïns.

En fi, a la seva web surt més ben explicat i hi ha les referències als articles. Us deixo un enllaç a un applet molt interessant (i divertit). N'hi ha molts més a la web.


Powered by LifeType