Les paradis artificiels

Aquest dimarts passat els tres físics del despatx i dos més hem fet una caminadeta de Porta (1511 m) a Lles (1471 m), pujant la vall de Campcardós, passant la frontera (i els Pirineus) per la Portella Blanca (2519 m) i baixant per la vall de la Llosa. És una de les etapes del Camí dels Bons Homes, que era la inteció que portàvem de feia temps però que hem hagut de rebaixar perquè no estàvem gens preparats.

Després de fer nit a Porta (Equilibre La Pastorale, 33 euros nit + sopar i esmorzar, molt acollidor però el sopar potser una mica curt) hem sortit ben d'hora (6:30) i hem pujat la vall del Campcardós d'una tirada fins la Portella Blanca (9:15), frontera entreCatalunya, França i Andorra. Allà la temptació ens ha pogut i ens hem desviat fins a l'Estany Negre a fer-nos una remullada, i fins al coll del Pendís, des d'on comença la baixada cap a Grau Roig. Llavors hem fet marxa enrere, sense arribar a pujar el Pic Negre d'en Valira (eren 30 minuts més de pujada però ja se'ns feia tard, i tornàvem a ser a la Portella Blanca poc abans de les 11. Des d'allà hem anat baixant per la vall de la Llosa, hem dinat poc abans de la Cavana dels Esparvers cap a les 12 i hem seguit fins a Cal Jan de la Llosa, Viliella i finalment Lles, on hem arribat poc després de les 4 de la tarda.Tot plegat poc menys de 10 hores, que sense fer el tonto per l'Estany Negre haguéssin estat unes 8. L'etapa "real" proposada pel Camí dels Bons Homes, Bellver-Porta, està marcada de 8h 30' però en realitat en deuen ser algunes més. Una altra vegada serà. De moment ens enduem una bona excursió, algunes llagues als peus i picades per tot el cos. Espero que no siguin puces de l'alberg de Porta.

Estan disponibles els videos de les classes de la Michigan Quantum Summer School, entre elles les que comentava de la Barbara Terhal sobre Fault Tolerant Quantum Computation i les del Wojciech Zurek sobre Decoherence. A disfrutar-les!

Porto ja uns dies jugant amb el meu nou MacBook i de moment n'estic ben content. De moment he evitat instal·lar-me Debian perquè sinó acabaria passant com amb el meu antic iBook G3 i no provaria què tal va aquest Leopard. No està gens malament, amb tot de pijadetes.

Però ahir va arribar el moment d'escriure en LaTeX. Vaig provar el TeXShop i no està malament, però acostumat al vim i a moure'm utilitzant el teclat se'm feia un xic pesat. Així que aprofitant que en el fons el Mac OS X és Unix m'he passat a la terminal i he obert el vim.

A diferència de la majoria de les distribucions de Linux, on per defecte ja hi ha moltes opcions activades, el vim de Mac ve sense gairebé res. Per no haver d'entrar cada vegada totes les opcions, només fa falta crear-se un arxiu .vimrc o (_vimrc si vols que es vegi des del Finder) amb les següents opcions:

set nocompatible    " use Vim defaults (much better!)
set bs=2            " allow backspacing over everything in insert mode
set viminfo='20,"50    "read/write a .viminfo file, don't store more than
                     " 50 lines of registers
set history=50      " keep 50 lines of command line history
set ruler           " show the cursor position all the time

syntax on           " switch syntax on
set hlsearch        " highlight the last used search pattern


I llavors es poden utilitzar altres opcions. Jo utilitzo

set textwidth=78

per a escriure fins a 78 caràcters per línia,

set fileencoding=latin1

per a utilitzar el nostre joc de caràcters (ISO-8859-1), i

filetype indent on
set expandtab
set tabstop=2
set shiftwidth=2
:retab

per a fer servir 2 espais enlloc del tabulador. A més, per escriure documents de LaTeX és molt útil el vim-latex, i llavors cal afegir les dues últimes línies del .vimrc:

filetype plugin on
set grepprg=grep -nH $*

Una de breu. Concert ahir de Suzanne Vega al Palau de la Música. Genial ella i genials també els altres dos músics, sobretot el baixista. I s'ho van currar i van fer la tira de bisos, els del públic estàvem encantats (excepte la gent de platea, que hi devia anar gratis i ja estaven marxant quan va tornar a sortir a tocar les últimes cançons).

I de telonera la madrilenya Russian Red, que va estar realment molt bé però que potser s'està passant ja d'aparèixer en tots els festivals possibles aquest any. De totes maneres jo encara no l'havia vist en directe, i en tenia ganes, i em va agradar.

L'altre dia vaig escriure un breu resum de les classes de la Barbara Terhal sobre Fault Tolerant Quantum Computation dins la Michigan Quantum Summer School. Com deia, també van ser molt interessants les classes d'en Wojciech Zurek sobre Decoherència. La veritat és que ja venia força ben predisposat per a les seves classes. Zurek és el responsable, junt amb Wooters, del no-cloning theorem (es necessita subscripció) segons el qual és impossible copiar un estat quàntic desconegut.

Anem al gra. La setmana passada Zurek va donar tres classes amb el títol Decoherence and Beyond. La decoherència en un sistema quàntic és el procés en el qual el sistema interacciona amb el seu entorn, de manera que el seu estat esdevé mescla. D'aquesta manera, la "igualtat" en les superposicions quàntiques només és certa per a sistemes aïllats. Quan interacciona amb el medi, en canvi, cal considerar l'estabilitat.

La decoherència es pot veure com una mesura que fa l'entorn sobre el sistema. Quan existeix algun procés de decoherència, les correlacions clàssiques es mantenen però l'entanglement desapareix. Si el nostre sistema venia descrit per una matriu densitat, només els elements diagonals sobreviuen, mentres que els altres tendeixen a zero. És a dir, fa que l'estat esdevingui més mescla.

Hi ha uns estats, però, que quan interaccionen amb l'entron no s'hi entrellacen, no queden pertorbats. Són els estats punter (pointer states). Les correlacions amb ells queden preservades encara que el sistema interaccioni amb l'entorn.

Els estats punters, doncs, poden sobreviure a decoherència. Però segueixen sent estats quàntics, i per tant són perturbats per una mesura directa. Són només "informació", no existeixen realment. I això porta al que Zurek explicava com a Quantum Darwinism, Darwinisme Quàntic. Què és doncs el que fa que els estats macroscòpics siguin fàcils de trobar, el que permet un estat objectiu? Que molts observadors poden estar d'acord amb els seus resultats. En el Darwinisme Quàntic, utilitzem l'entron com un canal per mesura el sistema. És a dir, mesurem el que l'entron coneix del sistema. La informació esdevé objectiva perquè l'entron en pot fer moltes còpies: és la informació codificada en els estats punter (que són els únics que sobreviuen la decoherència).

Això van ser el que Zurek va explicar en les seves dues primeres classes. La tercera portava per títol Quantum origins of information and ignorance, i l'intentaré comentar ben aviat.