Les paradis artificiels

.vimrc per Mac OS X

LaTeX, MacBook, Unix — 18 Juliol 2008, 20:20

Porto ja uns dies jugant amb el meu nou MacBook i de moment n'estic ben content. De moment he evitat instal·lar-me Debian perquè sinó acabaria passant com amb el meu antic iBook G3 i no provaria què tal va aquest Leopard. No està gens malament, amb tot de pijadetes.

Però ahir va arribar el moment d'escriure en LaTeX. Vaig provar el TeXShop i no està malament, però acostumat al vim i a moure'm utilitzant el teclat se'm feia un xic pesat. Així que aprofitant que en el fons el Mac OS X és Unix m'he passat a la terminal i he obert el vim.

A diferència de la majoria de les distribucions de Linux, on per defecte ja hi ha moltes opcions activades, el vim de Mac ve sense gairebé res. Per no haver d'entrar cada vegada totes les opcions, només fa falta crear-se un arxiu .vimrc o (_vimrc si vols que es vegi des del Finder) amb les següents opcions:

set nocompatible    " use Vim defaults (much better!)
set bs=2            " allow backspacing over everything in insert mode
set viminfo='20,"50 "read/write a .viminfo file, don't store more than
                    " 50 lines of registers
set history=50      " keep 50 lines of command line history
set ruler           " show the cursor position all the time
syntax on           " switch syntax on
set hlsearch        " highlight the last used search pattern

I llavors es poden utilitzar altres opcions. Jo utilitzo

set textwidth=78

per a escriure fins a 78 caràcters per línia,

set fileencoding=latin1

per a utilitzar el nostre joc de caràcters (ISO-8859-1), i

filetype indent on
set expandtab
set tabstop=2
set shiftwidth=2
:retab

per a fer servir 2 espais enlloc del tabulador. A més, per escriure documents de LaTeX és molt útil el vim-latex, i llavors cal afegir les dues últimes línies del .vimrc:

filetype plugin on
set grepprg=grep -nH $*

Suzanne Vega + Russian Red

M˙sica — 08 Juliol 2008, 19:33

Una de breu. Concert ahir de Suzanne Vega al Palau de la Música. Genial ella i genials també els altres dos músics, sobretot el baixista. I s'ho van currar i van fer la tira de bisos, els del públic estàvem encantats (excepte la gent de platea, que hi devia anar gratis i ja estaven marxant quan va tornar a sortir a tocar les últimes cançons).

Suzanne Vega

I de telonera la madrilenya Russian Red, que va estar realment molt bé però que potser s'està passant ja d'aparèixer en tots els festivals possibles aquest any. De totes maneres jo encara no l'havia vist en directe, i en tenia ganes, i em va agradar.


Wojciech Zurek: Decoherence and Beyond

L'altre dia vaig escriure un breu resum de les classes de la Barbara Terhal sobre Fault Tolerant Quantum Computation dins la Michigan Quantum Summer School. Com deia, també van ser molt interessants les classes d'en Wojciech Zurek sobre Decoherència. La veritat és que ja venia força ben predisposat per a les seves classes. Zurek és el responsable, junt amb Wooters, del no-cloning theorem (es necessita subscripció) segons el qual és impossible copiar un estat quàntic desconegut.

Wojciech Zurek: Decoherence and Beyond talk. Photo by Maxime Boissonneault.Anem al gra. La setmana passada Zurek va donar tres classes amb el títol Decoherence and Beyond. La decoherència en un sistema quàntic és el procés en el qual el sistema interacciona amb el seu entorn, de manera que el seu estat esdevé mescla. D'aquesta manera, la "igualtat" en les superposicions quàntiques només és certa per a sistemes aïllats. Quan interacciona amb el medi, en canvi, cal considerar l'estabilitat.

La decoherència es pot veure com una mesura que fa l'entorn sobre el sistema. Quan existeix algun procés de decoherència, les correlacions clàssiques es mantenen però l'entanglement desapareix. Si el nostre sistema venia descrit per una matriu densitat, només els elements diagonals sobreviuen, mentres que els altres tendeixen a zero. És a dir, fa que l'estat esdevingui més mescla.

Hi ha uns estats, però, que quan interaccionen amb l'entron no s'hi entrellacen, no queden pertorbats. Són els estats punter (pointer states). Les correlacions amb ells queden preservades encara que el sistema interaccioni amb l'entorn.

Els estats punters, doncs, poden sobreviure a decoherència. Però segueixen sent estats quàntics, i per tant són perturbats per una mesura directa. Són només "informació", no existeixen realment. I això porta al que Zurek explicava com a Quantum Darwinism, Darwinisme Quàntic. Què és doncs el que fa que els estats macroscòpics siguin fàcils de trobar, el que permet un estat objectiu? Que molts observadors poden estar d'acord amb els seus resultats. En el Darwinisme Quàntic, utilitzem l'entron com un canal per mesura el sistema. És a dir, mesurem el que l'entron coneix del sistema. La informació esdevé objectiva perquè l'entron en pot fer moltes còpies: és la informació codificada en els estats punter (que són els únics que sobreviuen la decoherència).

Això van ser el que Zurek va explicar en les seves dues primeres classes. La tercera portava per títol Quantum origins of information and ignorance, i l'intentaré comentar ben aviat.


Tyrone, the taxi dj

M˙sica — 23 Juny 2008, 05:05

Avui he aprofitat la intersecció de dos bons esdeveniments (és diumenge i no tinc classe de la Michigan Quantum Summer School, i les meves angines i la corresponent febre han baixat a nivells tolerables) per a visitar Detroit amb l'Albert Benseny. La capital del techno, segons sembla, tot i que un diumenge al matí no es notava per enlloc. Els tres busos i trens que hi van des d'Ann Arbor només circulen de tarda, o sigui que ens ha tocat agafar un taxi i ale. El que no sabíem és que el taxista seria Tyrone, the Taxi DJ, que ens ha alegrat el llarg (i car) viatge amb una selecció de les seves sessions de hip hop, i que després de xerrar bona estona

Barcelona? Oh, nice city, I've heard of it in the news... sometimes... and in the books... I think...

ens ha obsequiat amb 4 dels seus cds. Encara no he tingut temps d'escoltar-los amb calma, només al taxi, però I'm looking forward to. Ja veurem què tal.

I Detroit, una ciutat deserta. Tampoc hem tingut temps d'explorar-la a fons, i només de dia, però definitivament hi ha hagut una crisi amb els cotxes. Carrers llargs i deserts, i botigues tancades.


Barbara Terhal: Fault Tolerant Quantum Computation

Des de divendres passat que sóc a Ann Arbor (Michigan, EUA), per assistir a la Michigan Quantum Summer School 2008, sobre informació quàntica. De moment les classes més interessants han estat les de la Barbara Terhal i les del Wojciech Zurek.

La Barbara Terhal ha donat tres hores de Fault Tolerant Quantum Computation. Com que era la primera classe de l’escola va començar amb una introducció dels 5 criteris de DiVincenzo (amb qui resulta que està casada) per a la Computació Quàntica, aprofitant per introducir les portes quàntiques, i amb una mica del típic formalisme: matrius densitats, measures de von Neumann, POVM… també va parlar de superoperadors I com utilitzar-los per descriure el soroll. El segona dia va parlar de correcció d’errors, sobretot del proposat per Shor, i avui ha acabat explicant els surface codes. De moment ha estat la més didàctica i ben explicada de totes les classes que s’han fet. M’encanta quan fan servir la pissarra i no es limiten simplement a anar explicant la presentació.

I per a qui li interessi, les seves presentacions estan penjades a la pàgina de l’escola. Si tinc temps també miraré de penjar jo els meus apunts.


Powered by LifeType